Valoro molt positivament l’experiència de planificació i posterior aplicació i avaluació d’un miniprojecte dissenyat partir d’un problema significatiu i fent servir com a instrument mediador l’ús de les TIC.
M’ha resultat difícil determinar el problema de partença i determinar la tipologia d’activitats que havia de dur a terme. Considero que, per a molts mestres, l’acostament significatiu de les noves tecnologies als alumnes es planteja com a una autèntica dificultat. És cert que existeixen nombrosos programes adaptats a l’etapa d’educació infantil, que valoro i faig servir amb els meus alumnes a l’aula, tals com el J-Clic, Kid Pix, Poisson Rouge,...; però penso que proposar reptes com els que s’han plantejat i familiaritzar els infants amb un àmbit com és el de la cerca d’informació a través de la xarxa és un objectiu ambiciós que ha quedat demostrat que és possible d’acomplir. Penso que sovint els mestres pequem, per diferents motius, pel fet d’estalviar propostes als alumnes que els podem aportar coneixements i propiciar experiències que els poden fer sentir actius, protagonistes, reflexius, partícips i col·laboratius. A vegades és necessari córrer riscos i deixar volar la imaginació, malgrat que la caiguda (“el fracàs d’una proposta”) pugui ser dolorosa.
Penso que un dels reptes que se’ns presenta als docents és ser susceptible i mantenir-nos oberts a experimentar un canvi conceptual envers la concepció de la tecnologia educativa; aconseguint deixar de concebre les TIC com a simples eines transmissores de coneixement (això suposaria usar-les en substitució dels llibres de text o les pissarres tradicionals) per a entendre-les com a elements que poden propiciar l’aprenentatge significatiu.
Un altra de les conclusions que he pogut extreure a partir de l’elaboració d’aquest treball és que la reflexió sobre la pràctica és fonamental per a poder comprendre i culminar un procés d’ensenyament/aprenentatge. La reflexió no ha d’estar encaminada únicament a valorar el resultat dels alumnes sinó que ha d’incloure una anàlisi i una revisió sobre la nostra tasca docent. Això inclou ser capaços d’adonar-nos dels propis errors i ser capaços de refer els dissenys i els esquemes previs que tenim. Considero que per al docent, és tot un repte saber donar resposta a les necessitats canviants de l’alumnat i saber actualitzar-se i ser flexible sempre i quan es tinguin ben clars i definits els objectius i/o les capacitats que es volen desenvolupar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada